[category]
[title]
A Barcelona hi ha llocs de ramen boníssims i després hi ha l'Umami Pland Based. La diferència? Que al restaurant de Gràcia (Progrés, 6, on hi havia l'antic Goliard) s'ho fan tot a mà. I amb tot ens referim als fideus, la massa de les gyozes i dels canelons, el miso, el shio koji –condiment tradicional japonès ple d'umami–, el tempeh, el seitan, la kombutxa, la ginger beer... És per això que necessiten un obrador tan gran com el mateix restaurant, porta per porta, per poder fer totes les elaboracions. El resultat? Un restaurant de ramen i izakaya on tot està cuidat fins a l'últim detall i unes preparacions tan fines que hi voldreu tornar.
Això no ha passat per alt a la clientela: després d'un any obert, l'Umami ha servit 19.500 racions de ramen, 13.500 gyozes fetes a mà i 5.500 baos. I com que, tot i obrir només a les nits, els continua servint al mateix ritme, haureu de reservar taula si no us voleu quedar al carrer. Els artífexs del negoci són el xef Mike Davies i l'arquitecta Julieta Muzzillo, que abans d'obrir el restaurant van estar-se uns dos anys fent pop-ups de ramen, alguns al Sopa del Poblenou. És així com van arribar a afinar tant una recepta que ara és irresistible.
En un local funcional i acollidor, el Mike i la Julieta ofereixen una carta dividida en el que podríem anomenar platets d'izakaya –taverna japonesa– i els ramen. A banda del bao de jackfruit o jaca, de les gyozes, el katsu de seitan –ja ho sabeu, arrebossat amb panko, salsa tonkatsu i, aquí, també amb salsa tàrtara de yozu i coleslaw de poma–, hi podeu trobar platets del dia segons temporada. A nosaltres ens van treure el caneló de ceps i gírgoles amb beixamel i all silvestre i el tempeh de mongeta blanca, carabassa i avellana, acompanyat de mole de tardor.
Amb poc en tenen prou
Si això us fa venir salivera espereu a arribar al plat principal. Només hi ha dos tipus de ramen (amb l'opció, però, de poder triar fideus més gruixuts o sense gluten i afegir diversos extres), així de segurs estan dels seus tantanmen ramen i creamy mushroom ramen. El primer –el més sorprenent pel toc de cacauet– té com a base un brou cremós i lleugerament picant, carn d'origen vegetal picada, tomàquet rostit, bambú, ceba cruixent, salsa matxa, mayu, sèsam i cibulet. El brou del segon és a base de bolets i porta gírgoles rostides, xiitakes, bambú, ceba cruixent, oli Sichuan, sèsam i cibulet, amb tofu o seitan casolà segons l'elecció.
No els cal més; bé, sí, tres postres per acabar amb dolç (motxi, ganache de cacau i garrofa, i cheesecake brûlée), que no vam arribar a provar de tan tips com vam arribar al final. Per remullar-ho, a banda dels sakes (podeu demanar un maridatge), hi ha les kombutxes i les ginger beers que fermenten a l'obrador, al costat dels tempehs, el miso i la Yamato Richimen 1, "el Ferrari de les màquines japoneses de fer fideus".
View this post on Instagram
De moment només obren als vespres, de dimarts a dissabte a les 19.30 h; és la manera que tenen per ara de tenir la cura pels detalls i d'oferir producte català de temporada. A la tardor –ens prometen– tindran a bolets a dojo, potser és bona idea parar atenció al seu Instagram per saber quina és la setmana (una per temporada) que ofereixen el menú degustació. Ah, i encara no hem dit que és vegà, oi? No cal, no hi trobareu a faltar res, de fet, el 90 % dels comensals no ho són i quasi tots repeteixen.
