[title]
En un món cada cop més turistificat i on el creixement sense límits (encara) és una norma inqüestionable, sorprèn de manera molt agradable topar amb projectes de cuina i hostaleria contraris a aquests dos vectors. La diversitat del territori català defineix la cuina catalana, diem tot el dia. Però val a dir que la conjuntura del mercat immobiliari també influeix decisivament en el tipus de negocis que s'obren (i, per tant, en l'estil de cuina que practiquen).
En el cas de l'hostal Tots Som Pops (Avinguda Onze de Setembre,7, a Colera, Alt Empordà) el mercat immobiliari va determinar el projecte. "El vam obrir l'any 2008, un minut després que esclatés la bombolla immobiliària", m'explica en Joan Campos, cuiner de l'hostal i copropietari del negoci amb la seva parella cap de sala, la Carme Rodrigo. "El 2007 era impossible comprar res a la Costa Brava. Vam adquirir literalment l'edifici més barat de tot el litoral, i, així i tot, valia una morterada", riu Campos. El que va passar després ho recordem tots.
Tots Som Pops no és que estigui amagat, però es troba a l'entrada de Colera, l'avant-penúltim poble de l'Empordà abans de França (el darrer és la fotogènica desolació Portbou). Colera és un enclavament molt particular: és en un dels indrets més bonics de la Costa Brava, però el turista estranger és quasi inexistent, fins i tot en temporada alta. "Només hi ha un altre hotel i un càmping. Això deu ser perquè la carretera no entra al poble, passa de llarg", suposa Campos.
No gaires turistes arriben a Colera perquè la carretera passa de llarg
El poble disposa de dues platges de pedra urbanes meravelloses: la platja d'en Goixa i la dels Morts. I en temporada alta, esclar, hi ha força gent, però la majoria són catalans de la comarca i de segones residències. En definitiva, és un lloc normal dels que ja no existeixen (si per normal entenem una població costanera no massificada i que no s'hagi venut al turisme).
Campos, d'Olot, i Rodrigo, de la Bisbal, es van establir a Colera "perquè vam tenir dos fills i volíem viure prop del mar". No volien anar específicament a Colera, "però la crisi de l'habitatge ens hi va empènyer", recorda. Colera mereix una visita per molts motius: és un poble costaner bonic, calmat, pintoresc –aparques gratis sota un pont de ferrocarril del 1884 construït per Eiffel!– i sens dubte menjar a Tots Som Pops n'és un.
Un pla boníssim, fora de temporada de platja, és aparcar davant l'hostal i fer una passejada d'anada i tornada a Molinàs, un poble de serralada, abandonat fa 50 anys per catàstrofes naturals, i amb aurèola tenebrosa (són menys de vuit quilòmetres a peu).
M'és igual si demanen taula 40 persones més, si omplim un servei ja està
Us recuperareu de l'esglai a Tots Som Pops, esclar. Hi fan una cuina catalana de producte, amb arrossos i brasa, sense sofisticacions, però afinada i molt, molt generosa. El restaurant té capacitat per a 40 persones, l'hostal quatre habitacions. Treballen per viure, no pas a l'inrevés: "Amb quaranta reserves fetes ja ho tenim. M'és igual si 40 més demanen taula, som una empresa familiar i no volem créixer", es queda tan ample Campos, amb unes declaracions que provocarien la ira dels alts càrrecs del Gremi de Restauració de Barcelona.
Amb aquesta filosofia, vaig trigar tres caps de setmana consecutius a trobar taula, però va pagar molt la pena. Vam demanar una amanida esplèndida amb productes de proximitat d'on en mengen quatre: sardines fumades, mesclum de temporada d'un petit productor ecològic, ceba de Figueres, formatge de cabra català i els inefables tomàquets pebrot de Vilafant, aromàtics i carnosos, per qui escriu el millor tomàquet de Catalunya quan n'és l'època.
De segon, la filla va demanar conill a la brasa, i els adults, arròs brut de l'Empordà (que no negre, que també en fan): una magnífica i enorme cassola d'arròs melós i enfosquit amb costelló, salsitxes, sípia, closca i escamarlans, amb l'arròs al punt i un sabor rotund de mar i muntanya.
Quasi tan bon com el que feia ma mare, els diumenges al poble del costat (als supremacistes ché de l'arròs sec i arrenglerat els haurien d'asseure aquí per demostrar-los que hi ha vida més enllà de la paella). Amb aigua, vi i postres –deliciosos minixuixos de crema i ratafia, amb nata casolana, diria, que no compartim– sortim a menys de 30 euros per cap.
"Sovint se'm queixen que poso massa menjar per ració, i a la segona ho corregeixo. Però a la tercera ja hi torno. Soc així", explica el cuiner, que afegeix que un altre punt innegociable de la seva cuina és l'ús exclusiu de producte km 0: el peix el porten de la llotja de Llançà, les carns provenen de Coll-Fred, una petita ramadera d'Osona que alimenta el bestiar només amb cereals.
I encara que això pot ser una festa de la bona proteïna, també tenen sensibilitat vegetal: entre entrants com foie de la casa amb coca torrada i segons com un arròs de cabra de mar i escamarlans, hi albirem patates d'Olot veganes i una cassola d'arròs de verdures (Barcelonins: arrossos d'alta qualitat a menys de 20 euros!). Campos rebla orgullós que "en aquesta sala no ha entrat mai cap vi que no sigui DO Empordà" i que coneix quasi tota la clientela perquè la majoria són habituals.
Per cert, el nom de Tots Som Pops remet al tercer disc de la Trinca, de l'any 1969: tenen tota una estança dedicada al trio de Canet de Mar! "De petits, el pare havia de treballar en cap de setmana i ens deixava enganxats al tocadiscos amb els trincos", recorda Campos. Marxem feliços, amb la certesa de tornar-hi aviat. Que és el millor que pots pensar d'un restaurant, vaja. Marxem feliços, amb la certesa de tornar aviat per a una nova escapada gastronòmica. I això és el millor que es pot pensar d’un restaurant.